El quart laboratori

by Alina Mierlus

Sloterdijk, Foucault i les tecnologies del jo

A l’hora de reflexionar sobre certs aspectes del present, no hi ha res mes adequat que aturar-nos a llegir els famosos escrits de Michel Foucault sobre el poder, la penitència o la condició del laboratori com a Panòptic. Diversos esdeveniments de l’actualitat: les revelacions de Snowden que sembren una incertitud social i política, l’anomenada lluita per la «neutralitat» de la xarxa, la crisi de la intimitat i sobretot la «crisi global econòmica», entre altres, fan que el discurs d’«ells» contra «nosaltres» sigui mes contundent que mai.

Mentrestant, a l’altre costat, hi ha «el vaixell dels bojos de l’universalisme abstracte» (tot citant a Sloterdijk); és a dir, una part de la gent que, envoltada per l’ideal del romanticisme fraternal, intenta dur a terme diverses iniciatives solidàries pel bé de la humanitat, majoritàriament centrades en les noves tecnologies d’Internet, com a salvadores de l’anomenada humanitat mateixa.
I així, avui en dia, ens trobem amb les dues parts del discurs simplificat sobre la tècnica: el tecnòfil i el tecnòfob. Empobrits dels sentits de les paraules, robades amb mesquinesa per la Maya, famosa teixidora del vel sensorial.
En un món cada vegada més ple de dualitats i paraules buides, la proposta que Sloterdijk ens fa a l’obra «Has de cambiar tu vida!», tot i polèmica, ens podria oferir les eines per a reflexionar amb una mirada antropotècnica sobre la ‘condició humana antiga’.
Continuant la proposta que va fer en el seu llibret «Normas para el parque humano», en «Has de cambiar tu vida!», fa una àmplia anàlisi del que anomena el gir antropotècnic.

Les antropotècniques són unes formes mentals i físiques d’exercici continu que l’home ha estat utilitzant al llarg del temps per optimitzar els seu sistemes immunològics davant de moments d’incertesa. Els valors rituals, és a dir, l’ascetologia (i el coneixement que hom necessita per practicar-la) és una matèria fonamental en el desenvolupament de les antropotècniques.
Prenent Nietzsche con a descobridor i mestre de l’ascetologia, Sloterdijk comença un llarg procés de descripció de les tècniques ascètiques, amb girs i exemples histèrics, començant per antiguitat, passant pels órdens monàstics de l’Edat Mitjana i acabant amb l’Edat Moderna. I, a cada pas, no deixa d’inserir l’imperatiu ¡Has de cambiar tu vida!
- el deure de posar l’atenció cap a la verticalitat interna i examinar com la tracció dels plànols superiors actua sobre un mateix.

És en aquest llibre on es desenvolupa el concepte d’«acròbata» o «filosofia de l’acròbata», encunyant d’aquesta manera el terme d’«existencialisme acrobàtic», és a dir, el procés continu de l’home per a demostrar que és home: «Quien busque seres humanos, encontrará ascetas y quien observe a los ascetas, descubrirá en ellos los acróbatas».
Fent el paral·lelisme amb la reaparició de les Olimpíades i repassant els escrits de Rilke, Nietzche, Kafka o Cioran, l’autor comença analitzar certes pràctiques d’entrenament, definint curosament «l’home en entrenament» o, l’home que pot ser construït, o que
es pot autoconstruir. D’aquesta manera, l’autor conclou que el nostra planeta, la Terra, no és nomes un planeta asceta per excel·lència, sinó també un planeta acròbata per excel·lència.
Començant amb això, durant tot el llibre es poden veure diversos intents d’apropar el lector a diverses tècniques d’ascesi i exercicis espirituals que l’home ha estat fent durant segles.
Però, ara m’agradaria tornar a la conversa inicial d’aquest article, la del quart laboratori com a oportunitat de transformació humana: com a lloc principal on l’home pot donar forma a les diverses antrpotècniques necessàries per a aquest procés continu de disseny immunològic. Com a constituent del projecte, l’home amb una perspectiva antropotècnica serà capaç d’explicar-se de nou a si mateix, de dalt abaix – i mes enllà, d’autoconstruirse com a homo inmunologicus.
Això em porta al pensament que, Sloterdijk, continua en certa manera un dels desitjos de l’últim Foucault: aquell d’obrir una nova i àmplia reflexió sobre les pràctiques de la «cura del si».
En l’article «Tecnologies del jo», uns dels seus darrers escrits, Foucault mira enrere i veient-se a si mateix a través de les seves obres ens diu:
«Potser he insistit massa amb el tema de la tecnologia de la dominació i el poder. Cada vegada estic més interessat entre un mateix i els altres tal com en les tecnologies de la dominació individual, la història de la manera en què un individu actua sobre si mateix, és a dir, en la tecnologia del jo».
Es aquest moment, que potser Sloterdijk veu com «la primacia vertical», ho transcriu en el seu propi projecte d’explicació de l’home de dalt a baix.

Foucault ens presenta les quatre tecnologies principals: la tecnologia de producció, la del sistema de signes, la del poder i la del jo. Després, Foucault comença, tal com Sloterdijk, un viatge a la filosofia antiga (el diàleg d’Alcibiades de Plató i la filosofia dels estoïcs) per a apropar-nos de nocions com ephimelestai («ocupar-se d’un mateix») o aiskesis – que ajudarà a enfilar una curta presentació del que és «la cura del si».
Ara be, el llibre «¡Has de cambiar tu vida!», conjuntament amb l’obra de l’últim Foucault, ens deixa un ampli recurs per a reflexionar (i fins i tot posar en pràctica) el quart labora- tori – com a procediment encaminat a la transformació del home.
Tècniques de la cura de la identitat, tècniques per sobreviure la nostra pròpia cultura o un dossier amb anàlisis de les antropotècniques, són només unes de les coses que podríem investigar com a resultat de la lectura.
D’altra banda, un gir del discurs actual i l’apropiació de certes paraules i conceptes de la filosofia antiga i estoica (com ara pharresia o ephimelestai) – és un altre exercici que podria enriquir el debat actual sobre les noves tecnologies d’Internet o els canvis polítics i econòmics.

O, fins i tot, podem construir encara més debats al voltant del «distanciament» que l’home modern ha tingut del propi món. Per a corregir aquestes desproporcions entre el món i l’home, Sloterdijk ens suggereix alguns instruments: la medicina, les arts i les polítiques de l’amistat (la democràcia).
Però, per tancar aquest repàs dels principals conceptes que Sloterdijk encunya en «¡Has de cambiar tu vida!», respondré breument a dues preguntes que uns companys em
van formular. Unes preguntes que refermen el pensament de Sloterdijk: l’èmfasi en l’individu, el concepte de immunisme (o coimmunisme) i la importància de l’exercici.

Com podem mantenir l’equilibri entre el món i l’individu?
Com veu Sloterdijk la connexió entre l’individu acròbata i el món?

La proposta de Sloterdijk gira al voltant del disseny d’un sistema immunològic com a manera de coexistir amb el món del l’Edat moderna (o, millor dit, apropar-nos al món que vam abandonar una vegada començada l’Edat moderna).
Si avui en dia sentim parlar molt de comunitats (o món comú), veient com retornen fantasmes nostàlgics del comunisme biopolític – amb els seus campaments i promeses falses de solucionar problemes – Sloterdijk ens desafia a pensar en termes de coimmunitat, és a dir, veure el món com un conjunt d’organismes immunològics. Aquests organismes buscaran crear aliances, grups i conviure de manera tal que les noves estructures siguin també immunològiques.

Tot això s’assoleix mitjançant l’entrenament, exercicis de millora d’autoconstrucció de si mateix. El quart laboratori, com a laboratori de la construcció immunològica.

En la visió del autor, el nostre mon es acrobàtic «par excellence». L’individu, mitjançant exercicis ascètics, el cultiu d’una nova ètica i l’apropiació al quart laboratori podrà tractar aquestes discrepàncies amb el món.

Aixo sí, un punt molt important es saber identificar els nous apòstols que la «crisi global» ens envia i no aturar-nos a resseguir noves tècniques de la «cura del si» (Sloterdijk diu que sí per a molt de temps, la història va ser la deessa de la societat, ara, la nova deessa del món es la mateixa crisi).

Ens ofereix Sloterdijk una solució de «Com canviar la nostra vida?»

No, Sloterdijk no ens ofereix cap solució. De fet, en un punt donat del llibre critica aquesta perspectiva problema – solució. Aquesta és una herència de la Il·lustració fallida. Tot i que pot semblar enganyós, el sintagma «¡Has de cambiar tu vida!» és utilitzat com a imperatiu absolut que ajuda l’autor a efectuar diferents girs als conceptes de antropotècnica i definir diferents mètodes d’ascesis.
Si calgués respondre la pregunta, jo diria que podem començar a canviar, en primer lloc, apropant-nos a nosaltres mateixos amb una mirada des de dalt. Tot seguit seria pensar com podríem afegir-nos a aquest quart laboratori. Un altre punt de reflexió que ens ofereix l’autor es en un altre llibre seu: «Muerte aparente en el pensar. Sobre la filosofia y ciencia como ejercicio».

Bibliografia:
1. Has de cambiar tu vida, ed. Peter Sloterdijk, Pretextos;
2. Muerte aparente en el pensar, Peter Sloterdijk, ed. Siruela;
3. Tecnologias del yo, Michel Foucault, ed. Paidos / I.C:E – U.A.B
4. Dits et Ecrits, tome 2 : 1976 – 1988, Michel Foucault, ed. Gallimard, 2001